1 de gen. 2009

TORNEM!

En aquestos darrers sis mesos de silenci moltes vegades he intentat escriure, els esborranys són testimonis, però el meu refugi i descans ja no era virtual, l'espai vital i la llunyania remota es troben a una ciutat veïna. El temps diari compartit amb ma mare és diferent... l'estiu, la tardor i ara l'hivern s'han succeït d'una manera distinta als dels darrers anys. Limitada per la malaltia, la seua autonomia física s'ha reduït al màxim , però el somriure, el plor i la bellesa no els ha perdut. El sentiment continua sent recíproc , però va augmentant, i va ampliant-se gràcies a la gent que l'ha coneguda i que comparteix i sofreix la seua i altres malalties. La seua "nova" casa li permet i ens permet gaudir d'aquesta serenitat i assossec.