3 d’abr. 2007

L'espill

Poc a poc la mare va entrant al tercer estadi de la malaltia. L'espill deixa de ser l'objecte identificador i passa a ser el reflex d'una altra persona; de vegades aterrador i d'altres còmplice. La dona de l'ascensor és l'amiga, a la qual saluda amb un somriure; "els altres" són els de la casa, els desconeguts i produeixen temor o inquietud. La pèrdua de la identitat i el reconeixement dels familiars i amics també es fa palés. Besos, més besos, sols besos. Bona nit.