![](https://lh3.googleusercontent.com/blogger_img_proxy/AEn0k_scDukzh8xXkHJYaV92WhRTRG0AOrS18DB-yetKwcsxAcAcoJv3tp-3Jg0uNMTnKjyOKllkduAQWrnUI_GxEYU4JYnUxvWzD1wM94dBhL-Y5kijttnaMNHs_sz-VczjVbEs0ktDkEEunGNMKQ=s0-d)
Poc a poc la mare va entrant al tercer estadi de la malaltia. L'espill deixa de ser l'objecte identificador i passa a ser el reflex d'una altra persona; de vegades aterrador i d'altres còmplice. La dona de l'ascensor és l'amiga, a la qual saluda amb un somriure; "els altres" són els de la casa, els desconeguts i produeixen temor o inquietud. La pèrdua de la identitat i el reconeixement dels familiars i amics també es fa palés. Besos, més besos, sols besos. Bona nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada