14 de Febrer

La jornada començava, mai saps com serà, a les 6 hores amb el primer "bon dia" de la mare. Com tots els dies cal reconvenir-la i tornar-la al llit fins una hora més prudencial. Ja no agafes el son i vas repassant mentalment el dia que t'espera fins la dutxa reparadora. El relleu arriba a les 9 hores i et dirigeixes a la teua segona casa: l'institut. Els efluvis amorosos del dia (globalització del cor) sembla que hagen afectat l'alumnat que s'intercanvien missatges "poètics" al llarg del matí. Ja tinc organitzada la visita a la Universitat de València, dilluns que ve, i veurem quines novetats tenim enguany. Els alumnes de diversitat tenen un control, amb material, de la unitat sobre les desigualtats socials i no esperes grans resultats. Pilar em comenta l'activitat d'ahir a la gravació d'Autoindefinits, tota una experiència per a l'alumnat d'imatge. Estarem atents a la pantalla. Un descans per esmorzar i comentar amb els companys el cabreig d'Eto -pur teatre. Amb Vicent preparem la reunió de la vesprada amb l'Apama i envies les sol·licituds dels companys per a les Jornades de Convivència.

A les 14 hores agafes el relleu de Rosa i, després d'un meravellós arròs caldós, cal una migdiada de 30 minuts. La mare et recorda -sí, se'n recorda!- que hui és la festa de la mare de Déu de Sales (la troballa) i l'has de portar de visita. Està emocionada, és una eixida i veurà les amigues. Agafe reforços -la tia "Sunsión"- i a l'església es retroben companyes de cant i veïnes. L'hora d'esmorzar no es perdona i a les 18'30h toca reunió amb l'Apama de l'institut. M'agrada aquest contacte mensual amb els pares i mares, poder escoltar i ser escoltat, després d'informar-los del dia a dia del centre, ens transmeten les seus preocupacions i prenc nota. La mare espera el sopar i cal estar a les 20 hores a casa. Te'n recordes que Baldo t'ha citat a les 20'30 hores a la seu del partit- la foto del cartell- i li demanes a la tia que s'hi espere. Amb quasi 90 anys em pregunta "per a què serveix la política?", qüestió massa complexa per a contestar en uns minuts, el temps que tinc per posar davant Pep, tornar Sunsión a la seua casa i agafar l'últim relleu. Amb la mare ja al llit i , després de sopar, temps per a llegir el butlletí mensual sobre l'Alzheimer, sobre el qual ja us parlaré demà, i escriure aquestes ratlles que tanquen la jornada. Bon dia o bona nit.