Crònica d'un viatge -2a part-

I què féiem nosaltres en aquell "paradís" natural? La integració per a uns enviats "del mal" fou difícil als primers mesos i haguérem de patir el menyspreu de la gent. Recorde un personatge funest, professor de castellà, que era partidari del valencià "voluntari", com una "maria" i que un dialecte no havia d'ensenyar-se a les escoles. Quina figura! Va ser un any d'aprenentatge, d'intercanvi d'experiències, si voleu un poc de "missioner" i marxa?. Érem joves i no ens havien d'amargar l'existència. Encara recorde les nits a les platges de "los locos"... Això va ser al principi. Després ens adonàrem que la resta tenia les oposicions guanyades i que havíem de pensar en el nostre futur: colze a colze. L'any passà ràpid i al mes de juny concentració a Les Palmeres per aprovar les oposicions a Castelló un mes, quina calor!, de juliol de 1986.
Mentre recordava aquells moments Paco Ortells i la resta de l'expedició comentàvem que ja era hora de dinar. I així va ser, parada i fonda a un hotel (sí, que es note que hi ha "poderio"... era bufet lliure...) de Santa Pola. Ben dinats i amb temps de fer la digestió arribem a Torrevella i .... em costà recordar aquell paisatge que setmanalment obria i tancava la nostra estada a la ciutat dels xalets. Formigó i més formigó en una ciutat que ja no és la que vaig conéixer, i fins i tot havia desaparegut l'institut... L'espai ara l'ocupava un centre de discapacitats i d'educació d'adults. Això sí, a menys de 20 metres unes magnífiques instal·lacions esportives que ens meravellaren a tots. I del partit què? Demà més.