29 de gen. 2010

Epíleg

La malaltia silenciosa ha aconseguit que ens deixe ma mare, se n'ha anat com vingué al món , amb la seua pau, amb la seua alegria, però el cos i la ment han dit prou. El seu buit ja no serà possible omplir-lo. Com a fill no hi ha prou paraules per a expressar la seua dedicació als altres, la seua bondat, la seua alegria, les seues ganes de viure, la passió per la música... Fins l'últim moment, ja sense paraules, els seus gestos, els seus ulls, el seu somriure eren prou per a fer feliços els que l'estimàvem, i que als 2 darrers anys havien augmentat, tot i compartint les penes i alegries amb altres famílies a la residència de Favara. Elles i ells també hauran notat el seu buit; ja que la seua sola presència era estimulant per a altres residents i que en "marmolaven" el dia que arribava un poquet tard, i s'admiraven de l'estima diària que no li faltava. Ja sé que havia d'arribar aquest dia, després de 7 anys de malaltia, però no vols que arribe mai, malgrat la "poca" vida que van tenint, però la vida del que escriu va lligada a la mare, i els papers s'han bescanviat al llarg dels anys. Et trobaré a faltar, "guapa", "bonica", "preciosa". Un beset.

7 comentaris:

Unknown ha dit...

M'he emocionat molt al llegir-ho. Ella estaria molt orgullosa de tu. Ningu està preparat per a aquest desenllaç. El meu condol i el de tota la meua família.
Un abraç.
Isabel, mare de Llorenç Granell.

Miquel ha dit...

Gràcies, els primers dies són els més difícils i passen per la teua ment totes les vivències compartides al llarg dels darrers anys.

AFACU Associació de Familiars de Persones amb Alzheimer i Altres demències de Cullera (tfno: 682106164) ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
AFACU Associació de Familiars de Persones amb Alzheimer i Altres demències de Cullera (tfno: 682106164) ha dit...

miquel
ho senc molt, Angelita estaria molt contenta de tu.
El meu condol i el de la meua germana
Merce i Horte filles de Hortensia

Miquel ha dit...

Merce, jo també pense en vosaltres i en ta mare, els sentiments compartits, l'alegria que ens donaven i els donàvem. Eixos moments són irrepetibles i meravellosos. Gràcies pels ànims i dóna-li besets a ta mare.

Anònim ha dit...

Miquel
el dilluns el vaig tirar a faltar a tu a Angelita, quan vaig preguntar i em varen dir que ja no estava la teua mare entre nosaltes vaig intentar telefonarte, i no he pogut contactar amb tu. Ho senc, jo i la meua germana Horte t´enviem molts bons records. No tinc paraules, només vull recordar a la teua mare miranme quan jo li deia alguna cosa. HO senc, però sé que Angelita esta alla on estigua, molt orgullosa de tindre un fill com tu.

merce ha dit...

MIquel
Horte i jo parlem molt de tu. Et tirem a faltar.Espere que estigues millor. Podries escriure,ho fas molt bé. Jo t`he volgut imitar, i escrit un xicotet article, m´agradaria que el vegueres. Si vols el puc enviar a la teu adreça electrònica.
Bueno, cuidat molt.
un beset