17 de març 2008

Mare!, mare!

Les darreres setmanes han estat prou dures per diferents motius, sobretot les complicacions de la malaltia: infeccions, llagues, crits desesperats. Urgènces, hospitals, metges, ats... i poc a poc la la febre ha baixat i el crit de Mare! també. L'altre, també de difícil solució, el neguit dels nostres alumnes als últims dies del segon trimestre. Ja ho deia un amic metge, les vacances trimestrals són necessàries per als mestres, i per a l'alumnat, malgrat que tornen més cansats, ja que aquest any falles i pasqua es donen la mà. Gràcies Assumpta per les teus paraules d'ànim i comprensió, es fa molt dur el dia a dia i compartir la malaltia tot i sabent que no hi ha altre camí... Tot el món em diu, i tu també, el que se sent després de la pèrdua del familiar del qual has tingut cura al llarg de molt de temps... el buit. Espere que prompte el pugues omplir tot i el record permanent.

1 comentari:

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.