No, no hem tornat de vacances, això ja fa temps que no sé què és. El retorn és a la llar suecana, després de dos mesos a l'altra llar, la de les Palmeres. La mare ha reviscolat un poc i és mostra més activa. La sorpresa desagradable han estat les formigues, hostes que no ens volen abandonar i que "aguanten" tot el que poden i més. Ja ho cantava Lluís Miquel (del poema d'Enric Soler i Godes) "Les formigues
són com uns punts suspensius
- que no diuen
el que dius.
Les formigues
corrua de l'interès
- arrepleguen
dels demés.
Les formigues
van lluint el polissó
- més que treball,
processó.
Les formigues
renglera que fa carrer
- de les eres
al graner.
Les formigues
no coneixen propietat
- tot és d'elles
o furtat.
Les formigues
sols treballen a l'estiu
-a l'hivern
junt al caliu".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada