ÉS L'ALZHEIMER UNA MALALTIA?

La pregunta pot resultar sorprenent i la majoria de gent contestaríem que sí, però per als membres del Projecte Alzheimer d’Argentina la resposta és negativa. El defineixen com a DCP (Demència Crònica Progressiva) i distingeixen dos tipus de processos, els que es dóna en adults joves i majors (gent introvertida, que ha patit o pateix depressió) i la gent molt major –més de 80 anys- (tenen pèrdua de motivació vital). Quan comencen els problemes i per què? Comenten que el cas més jove que han tingut fou el d’una xica de 38 anys, però pot aparéixer als 40 o als 80, no és una qüestió d’edat, i el desencadenat és l’abandonament, la pèrdua de les ganes de viure, d’existir... I això va en contra d’uns dels principis biològics més importants: la supervivència.
Per a explicar el dany cerebral que porta a la mort parlen de les xarxes neuronals del nostre cervell, que “viure” significa estar estimulant tot el que hem fet, viscut i pensat. Per tant els indicadors biològics per tal de detectar el que una persona es troba en DCP són les errades dels sistemes de reconeixement sensorial.
I per això diuen que no és una malaltia (“conjunt de signes i símptomes que responen a una causa coneguda”), que no és genètic, que no té res a veure amb l’envelliment, que no és un problema de memòria (apareix cap al final del procés) sinó d’atenció i de motivació. I per últim, tampoc és irreversible, ja que és pot actuar sobre la persona mitjançant l’autoestima i l’atenció.
Què us sembla? No té res a veure amb el que ens han dit fins ara, que es tracta d’una malaltia sense curació. Per als membres del Projecte Alzheimer tot és qüestió de “negocis”, de guanyar diners amb medicines que no donen solució i que creen més trastorns.