En quatre anys de malaltia han estat les darreres dues setmanes les més crítiques i les més descoratjadores. Privada de la mobilitat -esperemes que millore- la seua (meua) dependència ha estat total. S'ha fet dur, molt dur, compaginar treball i la seua atenció. Et planteges i qüestiones moltes coses, escoltes veus que t'aconsellen, però esperes, no saps ben bé el què, però cada dia és un repte i no t'agrada cap solució. És el que té aquesta malaltia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada