Febrer i la mort

El més de febrer sempre ha tingut mala "premsa" i malgrat ser el més curt del calendari el refranyer ens ho diu molt clar: "Sol matar més el febrer, que el carnisser". Les estadístiques no enganyen, i tot i el canvi climàtic els soterraments augmenten entre la gent d'edat. La meua tia "Sunsión" - fregant ja els 90 anys i el que li queda- recordava ahir una cançó de sa mare, la so "rutlla", d'abans de la guerra sobre enterraments; una època en què els capellans miraven molt la condició del mort, i acompanyat per l'acòlit al seguici funerari, no era el mateix el d'un difunt amb pocs recursos: "Avança, avança que ací són pobres i tindrem mala cobrança", que el d'un adinerat: "Recreate, recreate, que ací són rics i ens pagaran molt bé". Avui en dia tot és més "normal", el mort és quasi segrestat: tanatoris, cotxes... i la paga dels capellans ja no perilla. Però no ens confiem, el mes de març no dona treva: "Març, marçot, mata la vella vora el foc".