En dies com hui m'agrada contemplar la mar i restar en silenci davant la seua immensitat. Sols la remor de l'aigua de la mar i llegir els poetes com Maragall:
"El vent se desferma
i tot el mar canta.
Mar brava, mar verda,
mar escumejanta!"
L'onada s'adreça,
venint s'ageganta,
avença i s'acosta
callada que espanta.
L'escuma enlluerna,
el sol l'abrillanta,
l'onada l'esberla
i cau ressonanta.
Mar brava, mar verda,
mar escumejanta!"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada