Adéu 2006

Ja a les acaballes del 2006 cal fer un balanç de l'any que ens deixa i en el qual intentaré ser equilibrat pel que fa als aspectes positius i els negatius, el yin i el yang. Pel que fa a la malaltia de la meua mare ens trobem ja en una fase avançada, uns dirien la segona i altres "experts" la tercera, i els símptomes de doble personalitat es fan cada vegada més evidents-el familiar més pròxim comença a ser l'enemic i el protector- i aquest contrast continu va afectant emocionalment i no hi ha solució -paciència recomanen- i et sents impotent. No vull oblidar-me de les persones que ajuden en els moment difícils -Pili i Anna- i que acaben sent com de la família; he aprés molt d'elles, de la seua experiència i del seu caràcter. Anna ens deixa, però com he dit abans ja és més que una "acompanyant", m'alegre d'haver-la coneguda i comprenc també els greus problemes pels quals està passant. L'any 2007 també ens deixa un grapat de bones sensacions com són la inauguració de l'IES 'Joan Fuster', ja era hora!, que és com una segona casa per a mi, i alguns diuen que la primera... Amb les noves instal·lacions s'obrin noves possibilitats i una major qualitat dels serveis. I l'altra que destacaria és la consolidació del nostre Club Bàsquet Sueca, que amb l'entusiasme d'un equip humà encapçalat per Paco Ortells és capaç de superar tots els entrebancs que hem patit al llarg d'aquest any, i aconseguir més equips, patrocinadors, promoció del bàsquet..).
Per desgràcia aquest any també ens deixa més violència contra les dones, més corrupció urbanística, més consumisme, més...
I acabem amb l'"aparició" de la princesa Anastàsia de Jordània, que en una altra vida fou "companya" nostra a la segona casa. No sé amb qui em quedaria...
Del 2007 ja en parlarem demà.