Les nostres pregàries i sobretot la tasca de Paco -amb la intervenció de Lluís- han fet possible el gran projecte que es preparara per al club en les pròximes temporades.Dimecres passat es signà el contracte amb l'empresa promotora i constructora viveunemas per a "sponsoritzar" el primer equip la pròxima temporada (amb prioritat de renovació d'aci dos anys). Una empresa seriosa que porten dos joves emprenedors (Gregori Naval i Alfredo Moya) entusiastes de l'esport que van a viure molt de prop el nostre projecte.Cal felicitar-nos tots i esperar fer un gran equip amb les màximes aspiracions la temporada que ve en 1a autonòmica. I al mateix temps correspondre la confiança d'aquesta empresa amb el club.Recordeu que la temporada que ve no és quan celebrarem els 25 anys, sinó la temporada 2008-2009. Però com diu el refrany no hi ha festa sense vespra, i anirem preparant els actes que ens porten a celebrar aquesta data.
1 comentari:
Hola, Miquel: t'envie un article molt interessant sobre els grafittis contemporans. L'autor (un tal J. V. Yago) és del teu poble. Estava publicat en La Txitxarra.
IDEOLOGIA RUPESTRE
Ja ho deia el pare Gracián, allò d’escarmentar en cabeza ajena. En cabeza, i en «temps»: la història —la nostra i l’aliena— conté un complet repertori d’intransigències i antagonismes irreductibles que no han produït mai res de bo. Els pobles mediterranis, sobretot, hem sigut sempre propensos a la visceralitat per a dirimir les nostres desavinences; a exhibir un escàs tarannà contemporitzador i dialogant. Una tradició irreflexiva, simplista i, en conseqüència, beligerant, que la saviesa popular ha batejat amb l’eufemisme cínic del «temperament». Hi ha un estil de vida sencer, tota una filosofia de l’existència, teixit al voltant d’aquest concepte; una doctrina de l’espontaneïtat sociopolítica destil•lada durant generacions per a justificar l’aversió al treball —laboriós, però sempre fructífer— de conciliar postures contràries. Emprant la terminologia de l’historiador García Escudero diríem que ací, en lloc de l’evolució que suposa «comptar» amb el contrari, preferim la destrucció de l’enfrontament sistemàtic. És, en el fons, una qüestió d’ignorància. ¿Quina explicació tenen, si no, les pintades faccioses, infantils i llastimosament monòtones que omplin Sueca? Dues consignes elementals i radicalment contràries lliuren una batalla de superposicions a les parets del poble. ¿Mer vandalisme? Potser. Tanmateix, opine que la seua temàtica permet considerar-les una mica més enllà, i pensar, per exemple, que mostren certa relació —unes a favor, i altres en contra— amb l’obra de Fuster. La cosa requereix, és clar, una bona dosi d’ingenuitat i d’optimisme cultural, però, al cap i a la fi, les pintades s’han escrit a Sueca i, ¿no és aquest el poble que té un escriptor en cada carrer? Concedim-li, doncs, una mica de crèdit a la fraseologia popular i afegim ribets «polítics» als graffitis que omplin les façanes locals. Des d’aquest punt de vista, els missatges enfrontats declaren una dualitat ideològica irreductible i d’efecte paralitzant. Fins i tot la seua manera de combatre —substituint-se infinitament els uns damunt dels altres— representa l’antítesi de la conciliació; és el camí fàcil d’excloure’s mutuament, de prescindir de l’altre, en lloc d’acceptar-lo com a inevitable company de viatge.
Els joves artistes rupestres de Sueca —la idea d’un cinquantí, spray en mà, rotulant parets resulta massa trista— no semblen haver-se plantejat que l’única eixida per a la qüestió que debaten als murs passa, indefectiblement, per la convivència. Només cal fer un petit repàs històric per a comprovar l’esterilitat dels mètodes expeditius i obtindre, de passada, les dades necessàries per a l’higiènic «escarment» en temps alié. L’experiència de la història desacredita per complet l’esperit de bàndol i la mentalitat excloent, de manera que l’única opció vàlida i fecunda és construir un camí nou amb materials de totes les ideologies. Aquesta és la política efectiva i de present, una política complexa —tan complexa com la realitat—, que no s’enroca en diatribes interminables ni redueix a gallardets de guerra l’obra dels nostres grans intel•lectuals.
Els exabruptes murals no aporten res de nou a la societat; només alimenten l’animadversió política més improductiva.
Publica un comentari a l'entrada