miquel furió

DIA MUNDIAL DE L'ALZHEIMER 2011

2011-09-20T16:26:00.002+02:00

El proper dia 21 de setembre se celebra el dia mundial de l'Alzheimer i totes i tots ens veiem afectats, malaltes i malalts, familiars, amics i amigues, la societat en general. La meua experiència narrada en un blog (http://miquelfurio.blogspot.com/) al llarg dels 7 anys de la malaltia que patí ma mare em va servir per a poder trobar una via d'escapament, i a més reflectir els meus sentiments i el meu estat d'ànim que també evolucionava com la malaltia. Era una mena de teràpia. Diuen que el "cuidador-a" també pateix, físicament i anímicament, però quan estimes una persona, traus les forces d'on siga. Després de 20 mesos sense ma mare, no em penedesc de res. El meu temps era el seu temps i mentre tingué autonomia, no li falta qualitat de vida. Els primers anys i els darrers són els pitjors, quan t'assabentes de tot el procés i quan ja només que pots donar-li besos, molts besos, ni tan sols abraçar-la. Compartir el teu dolor, la comprensió amb altres familiars també és molt important i he conegut persones que sempre han trobat un somriure i una complicitat que mai oblidaré, per a mi han estat com una altra família. Avui en dia no hi ha cap solució, per desgràcia, per previndre ni per curar la malaltia, i és per això important que la societat en general, i no solament els/les afectats i afectades no s'obliden d'aquesta plaga. Nosaltres som la seua memòria i les associacions són imprescindibles per fer-la visible i no es deixe d'estudiar per trobar algun dia alguna solució, encara que siga la seua prevenció i/o retard.

Alzheimer, un repte a l'estima

2010-05-11T16:41:00.003+02:00

Les darreres setmanes han estat plenes de reencontres i records amb la gent que estimava ma mare.Impagable va estar l'homenatge que les seues companyes i companys de l'Orfeó Suecà li dedicaren al darrer concert; hi destacaren totes les virtuts que l'acompanyaren al llarg de la seua vida, la il·lusió per tot el que feia fins que li abandonaren les forces, i la música n'era una. També fou emotiva la visita que vaig fer dissabte passat a la seua darrera casa,a Favara, on totes i tots encara la recorden amb molta estima, es nota el buit que deixà. És difícil d'oblidar tot el que hem compartit els familiars de les nostres mares i pares que han patit i pateixen aquesta malaltia silenciosa.

Si vos pot servir d'ajut, l'Obra Social de la Caixa ha editat una sèrie de vídeos, gratuïts, sobre l'Alzheimer, experiències de corals formades per malalts en fase inicial, guies per a atendre'ls millor, etc. Aquest és l'enllaç: http://www.fundacio1.lacaixa.es/webflc/wpr0pres.nsf/wurl/alrevi1pnd_cat^OpenDocument/index.html

Epíleg

2010-01-29T22:38:00.004+01:00

La malaltia silenciosa ha aconseguit que ens deixe ma mare, se n'ha anat com vingué al món , amb la seua pau, amb la seua alegria, però el cos i la ment han dit prou. El seu buit ja no serà possible omplir-lo. Com a fill no hi ha prou paraules per a expressar la seua dedicació als altres, la seua bondat, la seua alegria, les seues ganes de viure, la passió per la música... Fins l'últim moment, ja sense paraules, els seus gestos, els seus ulls, el seu somriure eren prou per a fer feliços els que l'estimàvem, i que als 2 darrers anys havien augmentat, tot i compartint les penes i alegries amb altres famílies a la residència de Favara. Elles i ells també hauran notat el seu buit; ja que la seua sola presència era estimulant per a altres residents i que en "marmolaven" el dia que arribava un poquet tard, i s'admiraven de l'estima diària que no li faltava. Ja sé que havia d'arribar aquest dia, després de 7 anys de malaltia, però no vols que arribe mai, malgrat la "poca" vida que van tenint, però la vida del que escriu va lligada a la mare, i els papers s'han bescanviat al llarg dels anys. Et trobaré a faltar, "guapa", "bonica", "preciosa". Un beset.

DIA MUNDIAL CONTRA L'ALZHEIMER

2009-09-21T15:22:00.002+02:00

Després d'uns mesos de silenci, tot i tenint en compte la data d'avui, fóra convenient que el nostre testimoni continue per tal de no oblidar i conscienciar-nos sobre els efectes de'aquesta malaltia. Alguns, pocs, progressos s'han fet per tal de retardar-los i previndre-la. S'avança poc i s'estén molt de pressa (més de 40.000 al País Valencià). I sobre les demandes que ja fa anys demanàvem a les autoritats sanitàries, sembla que va a portar-se endavant una que reivindicàvem els familiars, un SIP preferent. Esperem que siga l'inici d'una major implicació i done resposta a les necessitats bàsiques dels malalts.

Declaració sobre les prioritats de la lluita contra l'Alzheimer

2009-03-09T20:14:00.009+01:00

Sembla que la comunitat internacional ha escoltat les demandes de les diferents associacions que lluiten contra aquesta malaltia:

El Parlament Europeu,

- Atés l'article 116 del seu Reglament,

A. Tot i considerant que la malaltia d'Alzheimer afecta en l'actualitat a 6,1 milions d'europeus i que aquesta xifra es duplicarà o triplicarà d'ací a 2050 amb l'envelliment de la població,

B. Tot i considerant que aquesta malaltia representa la primera causa de dependència,

C. Tot i considerant que als àmbits de la investigació, la prevenció i la protecció social és primordial un compromís polític,

1. Demana a la Comissió, al Consell i als Governs dels Estats membres que reconeguen la malaltia d'Alzheimer com a prioritat en matèria de salut pública europea i desenvolupen un pla d'acció europeu per tal de promoure:

La investigació panaeuropea sobre les causes, la prevenció i el tractament de la malaltia de l'Alzheimer, millor la diagnosi precoç.
Simplificar els tràmits per als malalts i aquells que els atenen, i millorar la seua qualitat de vida.
Promoure el paper de les associacions d'Alzheimer i recolzar-les d'una manera regular.

2. Encomana al seu President que transmeta la present Declaració, acompanyada del nom dels sotasignants, a la ó,a Comisión, al Consell i las Governs dels Estats membres, així com a les autoriatats nacionals, regionals i locals pertinents.

Mes de gener, mes malfeiner

2009-01-05T12:36:00.002+01:00

Comença l'any i el refranyer ho deixa ben car: "Mes de gener, mes malfeiner". La veritat és que després de les festes nadalenques i amb tanta pluja a la gent li calen estímuls per acarar l'any nou. Esperem que el 2009 no siga el dels rècords (com el de 2008 amb l'aigua caiguda en unes hores) i siga realment "Any nou, vida nova". Al centre i al club ja estem preparant els 25 anys d'història del certamen literari 'Joan Fuster' i de la constitució del Club Bàsquet Sueca. Als webs i blogs següents teniu més informació: http://iesjoanfustersueca.org/, http://basquetsueca.com/ i http://25anysbasquetsueca.blogspot.com/.

Records sense memòria

2009-01-01T22:10:00.004+01:00

Aquest és el títol del llibre publicat per Lorenzo Galiana Gallach, presentat el darrer dia 17 de desembre, i que tracta de les memòries de son pare, malalt d'alzheimer, tot i reconstruint els sues records desordenats. La novel·la és l' homenatge d'un fill a son pare, com bé diu "un deute d'afecte", i una lluita contra l'oblit, contra la maledicció de l'Alzheimer. Al llarg del llibre el fill va recuperant la figura de son pare (narrador d'una València de posguerra i del canvis polítics amb la caiguda de la Dictadura) i la seua identificació. I estic totalment d'acord amb les seues paraules: "Aquesta maleïda malaltia no comença quan no recordes quelcom sinó quan oblides que ja ho hi recordes".

TORNEM!

2009-01-01T21:15:00.003+01:00

En aquestos darrers sis mesos de silenci moltes vegades he intentat escriure, els esborranys són testimonis, però el meu refugi i descans ja no era virtual, l'espai vital i la llunyania remota es troben a una ciutat veïna. El temps diari compartit amb ma mare és diferent... l'estiu, la tardor i ara l'hivern s'han succeït d'una manera distinta als dels darrers anys. Limitada per la malaltia, la seua autonomia física s'ha reduït al màxim , però el somriure, el plor i la bellesa no els ha perdut. El sentiment continua sent recíproc , però va augmentant, i va ampliant-se gràcies a la gent que l'ha coneguda i que comparteix i sofreix la seua i altres malalties. La seua "nova" casa li permet i ens permet gaudir d'aquesta serenitat i assossec.

Silenci

2008-06-01T21:37:00.004+02:00

El mes de maig ha estat prou mogut i com sempre les activitats al centre m'absorbeixen quasi tot el temps i la resta de guàrdia amb la mare. No vull contar la part acadèmcia i lúdica, que per això ja tinc les altres webs (institut i bàsquet) on podeu vore tot el que hem fet: premis literaris, activitats, programes de tv... I l'evolució de la malaltia segueix el seu curs, amb llums i ombres, amb extrems que quasi es toquen: uns setmana en la qual es mostra prou comunicativa i "xarradora" i altra en la qual només hi ha el silenci, llargues sessions de somni interromput per les necessitats bàsiques i ... torna el cicle.

FELIÇ ANIVERSARI

2008-03-28T18:47:00.003+01:00

Com passen els anys! Arnau hui fas 10 anys i el teu oncle Miquel et desitja un feliç aniversari i a vore si pares de créixer!

Mare!, mare!

2008-03-17T12:13:00.004+01:00

Les darreres setmanes han estat prou dures per diferents motius, sobretot les complicacions de la malaltia: infeccions, llagues, crits desesperats. Urgènces, hospitals, metges, ats... i poc a poc la la febre ha baixat i el crit de Mare! també. L'altre, també de difícil solució, el neguit dels nostres alumnes als últims dies del segon trimestre. Ja ho deia un amic metge, les vacances trimestrals són necessàries per als mestres, i per a l'alumnat, malgrat que tornen més cansats, ja que aquest any falles i pasqua es donen la mà. Gràcies Assumpta per les teus paraules d'ànim i comprensió, es fa molt dur el dia a dia i compartir la malaltia tot i sabent que no hi ha altre camí... Tot el món em diu, i tu també, el que se sent després de la pèrdua del familiar del qual has tingut cura al llarg de molt de temps... el buit. Espere que prompte el pugues omplir tot i el record permanent.

Els bombons

2008-02-03T17:48:00.000+01:00

Finalitza una setmana carregada de celebracions -Jaume I els seus 800 anys-, notícia esportiva extraordinària: Gasol als Lakers!, avanços increïbles pel que fa a la malaltia de l'alzheimer per científics de Canadà , però també caracteritzada pel canvi progressiu de la nit i el dia en ma mare. Cada vegada més feble i amb més dificultats de comunicació; les esporàdiques eixides permeten que mantinga un lleu contacte amb la "realitat" i sobretot la mar: "Les Palmeres", evocació del bon temps i la llum. Les visites, cada vegada més espaiades en el temps, de familiars i amistats completen les poques relacions "socials" que manté, malgrat que ja no hi reconeix moltes cares estimades i volgudes en altres temps. Ni els bombons!

Les benignes

2008-01-18T18:52:00.000+01:00

El llibre de Jonathan Littell no et deixa indiferent, les quasi 1200 pàgines del relat d'un oficial de les SS són un viatge per l'horror i l'extermini d'un poble, el jueu. "Jo no em considero un dimoni. Per al que vaig fer, hi va haver sempre motius, bons o dolents, no ho sé, en tot cas motius humans. Els que maten són persones, com els que són morts, és això el que és terrible". Són reflexions d'Aue, el protagonista al començament del llibre, després de la guerra, amb una nova vida i intentant justificar les seues accions. Un dels passatges més interessants és el diàleg entre un oficial bolxevic i Aue, no es tracta d'un interrogatori sinó d'un intercanvi d'opinions sobre les seues ideologies, on es parla de les semblances ("modes de funcionament") i les diferències ("El contingut, naturalement, difereix: classe i raça"). Altres poden resultar més monòtons, com els seus somnis i malsons, però que són inevitables en una obra tan llarga.

La lluita conta l'Alzheimer

2007-12-14T16:56:00.000+01:00

Interessant vídeo del programa "Futuris" (Euronews) on podem vore testimonis de familiars, neuròlegs que ens expliquen la malaltia, dades estadístiques, investigacions...

Lamentable

2007-12-14T16:07:00.000+01:00

Alguns polítics no tenen clar que les administracions públiques han d'estar al servei dels ciutadans i ciutadanes, no a l'inrevés. La llei de Depèndencia al País Valencià no s'aplica, i encara estem esperant -unes 25.000 famílies- les ajudes que preveu. Si estan fetes les ressolucions dels expedients i estan els diners, per què no arriben als malalts? La resposta -o la pilota- o se la passen els responsables de les admninistración autonòmiques i estatals. Signatura? Finançament insuficient? Són només excuses que no podem acceptar i no han d'aprofitar aquest tema com un element de l'enfrontamen polític entre les dues administracions. La premsa diu que "hi ha voluntat política de les dues parts per tal de tancar l'assumpte abans que finalitze l'any". Un regal de Nadal? No. Un dret que ens correspon als ciutadans

Feliç aniversari Olga

2007-12-08T15:48:00.000+01:00

Això de tenir una fillola que estiga a punt de casar-se... L'edat, i no vull dir els anys que fas hui, ja en falten pocs per als 30... Moltes felicitats i que continues amb el mateix ànim amb què vas nàixer.

Lectures

2007-12-06T18:16:00.000+01:00

Després de gaudir amb la lectura de "L'home manuscrit" del paisà Manolo Baixauli, comence el viatge per les pàgines (més de 1.000) de Les benignes, del qual ja vos parlaré més avant. Sobre el llbre de Baixauli molt se n'ha escrit, Sebastià Alzamora diu d'ell que és "una d'aquestes novel·les tan meravellosament literàries que resulta molt més fàcil i recomanable llegir-la que provar de fer-ne la sinopsi". En la presentació a Sueca de l'obra, Salvador Vendrell va citar les favorables crítiques del món literari i periodístic: "una meravella narrativa", "original, zelosament ben escrit, en absolut comercial", "novel·la esplèndida, enigmàtica"... El públic -aquells que ja l'havien llegida- també coincidien amb la seua originalitat i els referents locals que es converteixen en universals en mans de Baixauli, i sobretot el "plaer" de la lectura. Literatura, oblit, escriptura, mort.... Em quede amb els episodis del cementeri "La vida és distracció, alienació, oblit", i de l'escriptor del carrer Pou (Josep Palacios) "Si vol i si pot fer literatura, li cal un pou. Sense pou, no hi ha literatura".
És un llibre de més d'una lectura i que no et deixa indiferent.

Un anunci incòmode

2007-12-06T18:04:00.000+01:00

Cada vegada més, la societat -amb alguna excepció- pren consciència sobre un tema que ens afecta a tothom: el canvi climàtic. Els mitjans de comunicació -el món de la publicitat- i algunes ong com "greenpace" han llançat la proposta a diferents companyies publicitàries sobre aquest problema, i a més a més situar-nos en l'any 2030, quan el canvi és irreversible. Canal+ va emetre el mes passat un programa on ens mostra aquests spots i com va ser creats. Vos deixe amb la primera part.

Les Normes de Castelló

2007-12-06T18:01:00.000+01:00

Enguany celebrem el 75é aniversari de les Normes de Castelló, normes ortogràfiques elementals, però que en paraules d'Enric Valor: "Les Normes de Castelló han creat una gran i saludable inèrcia de lectors i escriptors. L’idioma s’ha consolidat i es consolida més a més segons el seu ensenyament va ampliant-se, i així ha pogut i pot resistir els embats absurds, i inimaginables que sofreix, perquè una nodrida colla de bons valencians han petjat terra ferma en el seu treball renovador". El consell escolar de Sueca promou un seguit d'actes, entre els quals el nostre centre també hi col·labora. Podeu llegir el discurs d'Enric Valor sobre les normes en aquest enllaç: DISCURS PRONUNCIAT PEL ENRIC VALOR I VIVES AMB MOTIU DE LA SEUA INVESTIDURA COM A DOCTOR HONORIS CAUSA PER LA UNIVERSITAT D'ALACANT.

JA FA UN ANY

2007-11-23T18:12:00.000+01:00

Ja fa un any que vaig iniciar aquest blog com una mena de dietari on poder contar les meues aficions i preocupacions. Al primer escrit ho deixava clar: "serà un poc caòtic -com l'autor- però una mica organitzat, no sistemàtic, i amb uns temes que aniran al voltant de les aficions i preocupacions d'un suecà de Sueca. Poden semblar, i de fet ho són, variats i poc relacionats, els temes que tractaré: l'ensenyament (deformació professional), el bàsquet (una passió), l'alzheimer (familiar de malalta), la política (un compromís), la lectura (un plaer) i les bones "séries de tv" (un descobriment), i altres que aniran sorgint". Després de 12 mesos el tema que més he tractat -d'una manera catàrtica- ha estat el de l'Alzheimer, i he intentat compartir les meues reflexions, lectures, estats d'ànim, amb els/les companys i les amistats. Espere que contineu llegint-me i que opineu sobre aquestos temes.

'Enlloc és escrit que siga invencible'

2007-10-22T17:37:00.000+02:00

Pasqual Maragall declarava ahir que pateix la malaltia de l'Alzheimer i tots els mitjans de comunicació es feien ressó de la notícia. El seu gest permetrà que aquesta pandèmia siga coneguda per molta més gent i que servisca per a conscienciar els poders polítics i la societat civil. La seua actitud positiva ajudarà molts malalts, que com ell, es troben en la primera fase de la dolència, i que esperen que les investigacions avancen per tal d'erradicar-la. Ens quedem amb les seues paraules encoratjadores: 'Enlloc és escrit que la malaltia sigui invencible'. I activeu la ment.

Dia mundial de l'Alzheimer

2007-09-21T18:03:00.000+02:00

Avui és el dia mundial de l'Alzheimer, jornada que hauria de ser reivindicativa i informativa sobre aquesta malaltia. Què reivindiquem els familiars dels qui pateixen aquesta demència, que ja són quasi un milió a tot l'estat espanyol?

1) Un diagnòstic precoç.

2) Una targeta sanitària preferent.

3) Més recursos econòmics destinats a pal·liar les despeses que produeix la malaltia. Cal accelerar els tràmits per tal que siga efectiva la Llei de la Dependència.

4) Més neuròlegs i geriàtres a la sanitat pública espanyola.

5) Més centres de dia.

6) Més investigació...

I podria seguir, però és clar que s'avança molt poc -solament hi ha millores en la farmacologia per tal d'endarrerir el deteriorament físic i psíquic- i cada vegada afecta a gent més jove.

I què ens fa falta a Sueca? Tot o quasi tot.

Esperem que aquesta jornada permeta donar visibilitat a aquesta malaltia i conscienciar que és un problema que ens afecta a totes i a tots, i que des del respecte, l'estima i la qualitat assistencial, pot millorar molt la vida d'aquestes persones.

Exposició

2007-09-21T17:54:00.000+02:00

A la sala d'exposicions dels Porxets s'inaugurà ahir dijous una magnífica mostra de treballs, curs 2006-2007, de l'alumnat del batxillerat artístic del nostre institut. Pintures, escultures, socarrats... una gran varietat i qualitat que poden contemplar els veïns i veïnes de la nostra ciutat al llarg dels pròxims dies. Una iniciativa del departament d'arts plàstiques de l'Ies 'Joan Fuster' amb la col·laboració de la regidoria de cultura de l'Ajuntament de Sueca. Felicitats als seus professsores i professores, Rafa, Miquel, Inés i Empar que han sabut transmetre els seus coneixements i entusiasme. Esperem que tinga continuïtat.

Presentació cb.sueca

2007-09-21T17:50:00.000+02:00

Com deia Bruno a la fi del partit, "no ganamos nunca el "Rostidets". Té raó, els rivals són sempre de categoria superior, i moltes vegades arriben més "rodats" i, és clar, no volen perdre. Crec que hui s'ha vist el "potencial" del nostre equip i tot depén de les ganes i l'esforç col·lectiu dels jugadors el que es faça una gran temporada. Hem dominat el rebot, però s'ha fallat en els llançaments i les entrades fàcils a cistella. El rival, dirigit pel mític Rodilla, ha mantingut una zona pres tot el partit i ha estat molt encertat en els llançaments triples. I el partit s'ha decidit en els darrers minuts pel millor encerts dels edetans. Bona assistència de públic i autoritats, l'alcalde la regidora d'esports i el promotor Alfredo Moya, sponsor de Viveunenas, que no s'han volgut perdre el gran espectacle del bàsquet. Els agraïments a la família que regenta "Rostidets" que són magnífics, a la tv de Sueca, al presentador Daniel i a Paco per descomptat. L'any que ve guanyarem, Bruno.

Ací podeu vore les fotos:

http://picasaweb.google.com/miquel.furio/Rostidets

Hem tornat!

2007-09-17T16:51:00.000+02:00

No, no hem tornat de vacances, això ja fa temps que no sé què és. El retorn és a la llar suecana, després de dos mesos a l'altra llar, la de les Palmeres. La mare ha reviscolat un poc i és mostra més activa. La sorpresa desagradable han estat les formigues, hostes que no ens volen abandonar i que "aguanten" tot el que poden i més. Ja ho cantava Lluís Miquel (del poema d'Enric Soler i Godes)

"Les formigues

són com uns punts suspensius

- que no diuen

el que dius.

Les formigues

corrua de l'interès

- arrepleguen

dels demés.

Les formigues

van lluint el polissó

- més que treball,

processó.

Les formigues

renglera que fa carrer

- de les eres

al graner.

Les formigues

no coneixen propietat

- tot és d'elles

o furtat.

Les formigues

sols treballen a l'estiu

-a l'hivern

junt al caliu".

Gloria in excelsi deo

2007-07-30T10:21:00.000+02:00

Les nostres pregàries i sobretot la tasca de Paco -amb la intervenció de Lluís- han fet possible el gran projecte que es preparara per al club en les pròximes temporades.Dimecres passat es signà el contracte amb l'empresa promotora i constructora viveunemas per a "sponsoritzar" el primer equip la pròxima temporada (amb prioritat de renovació d'aci dos anys). Una empresa seriosa que porten dos joves emprenedors (Gregori Naval i Alfredo Moya) entusiastes de l'esport que van a viure molt de prop el nostre projecte.Cal felicitar-nos tots i esperar fer un gran equip amb les màximes aspiracions la temporada que ve en 1a autonòmica. I al mateix temps correspondre la confiança d'aquesta empresa amb el club.Recordeu que la temporada que ve no és quan celebrarem els 25 anys, sinó la temporada 2008-2009. Però com diu el refrany no hi ha festa sense vespra, i anirem preparant els actes que ens porten a celebrar aquesta data.

ÉS L'ALZHEIMER UNA MALALTIA?

2007-07-26T19:55:00.000+02:00

La pregunta pot resultar sorprenent i la majoria de gent contestaríem que sí, però per als membres del Projecte Alzheimer d’Argentina la resposta és negativa. El defineixen com a DCP (Demència Crònica Progressiva) i distingeixen dos tipus de processos, els que es dóna en adults joves i majors (gent introvertida, que ha patit o pateix depressió) i la gent molt major –més de 80 anys- (tenen pèrdua de motivació vital). Quan comencen els problemes i per què? Comenten que el cas més jove que han tingut fou el d’una xica de 38 anys, però pot aparéixer als 40 o als 80, no és una qüestió d’edat, i el desencadenat és l’abandonament, la pèrdua de les ganes de viure, d’existir... I això va en contra d’uns dels principis biològics més importants: la supervivència.
Per a explicar el dany cerebral que porta a la mort parlen de les xarxes neuronals del nostre cervell, que “viure” significa estar estimulant tot el que hem fet, viscut i pensat. Per tant els indicadors biològics per tal de detectar el que una persona es troba en DCP són les errades dels sistemes de reconeixement sensorial.
I per això diuen que no és una malaltia (“conjunt de signes i símptomes que responen a una causa coneguda”), que no és genètic, que no té res a veure amb l’envelliment, que no és un problema de memòria (apareix cap al final del procés) sinó d’atenció i de motivació. I per últim, tampoc és irreversible, ja que és pot actuar sobre la persona mitjançant l’autoestima i l’atenció.
Què us sembla? No té res a veure amb el que ens han dit fins ara, que es tracta d’una malaltia sense curació. Per als membres del Projecte Alzheimer tot és qüestió de “negocis”, de guanyar diners amb medicines que no donen solució i que creen més trastorns.

Crida

2007-06-26T19:06:00.000+02:00

Després de quatre anys el màxim representant del bàsquet suecà es troba en dificultats, no ha estat gens fàcil mantenir l'equip en la divisió autonòmica valenciana. El projecte s'ha fonamentat en un grup entusiasta de jugadors i entrenadors, amb el patrocini de dues firmes suecanes: Llinsual-Jaicu. Ara un dels pilars desapareix i això pot suposar un pas endarrere en les aspiracions del Club Bàsquet Sueca, tot i tenint en compte que l'escola i la base no té aquest problema i qualsevol xiquet o xiqueta de Sueca podrà continuar gaudint de l'esport de la cistella, que ha mantingut una línia ascendent en les darreres quatre temporades. Hem d'agrair l'esforç que han fet els dos patrocinadors suecans en aquestos últims anys, amb el seu recolzament al projecte del CB.Sueca, i des d'ací fem una crida a les diferents empreses suecanes interessades en agafar el relleu i contribuir al manteniment i progressió del basquet suecà. Invertir en esport repercuteix molt favorablement en la qualitat de vida de la població, integració de joves i immigrants -paper fonamental el que ha jugat el C.B.Sueca en aquest aspecte- i que pensem que hem de continuar promocianant.

BALDO

2007-06-17T12:24:00.000+02:00

El dia d'ahir, dissabte 16 de juny de 2007, ja forma part de la memòria històrica dels suecans i de les suecanes. Els i les que estàvem al saló de plens de l'Ajuntament assistírem a la presa de possessió de la "vara" d'alcalde de Baldo -Joan Baldoví i Roda- que es convertia en el primer batle nacionalista de Sueca. L'emoció i la solemnitat de l'acte es veien reflectides no sols en ell sinó en la gent que l'hem recolzant i hem cregut en el seu lideratge i la seua capacitat. Al seu discurs obria les mans i les portes a tots els grups representats al consistori, malgrat el menyspreu d'alguns que no tenen memòria, i prometia el que la gent més demana: ser escoltats. Van a ser quatre anys difícils, però il·lusionants, Tere, Raquel i els Joseps no van a estar sols, darrere hi ha molta gent que recolzen un projecte honrat, que creu en les persones i que busca el progrés sense hipoteques per al poble de Sueca.

Dependència

2007-06-17T12:13:00.000+02:00

En quatre anys de malaltia han estat les darreres dues setmanes les més crítiques i les més descoratjadores. Privada de la mobilitat -esperemes que millore- la seua (meua) dependència ha estat total. S'ha fet dur, molt dur, compaginar treball i la seua atenció. Et planteges i qüestiones moltes coses, escoltes veus que t'aconsellen, però esperes, no saps ben bé el què, però cada dia és un repte i no t'agrada cap solució. És el que té aquesta malaltia.

L'estrany

2007-05-29T21:48:00.000+02:00

"Arriba a ta casa i no saps qui és, no t'han dit res i no et fies del que et diuen, és un estrany, volen fer mal i t'amagues. No comprens com l'han deixat entrar, no és la primera vegada. Plores, busques respostes, et diuen paraules que no entens. Et mou els mobles, fa soroll... Sents solament els besos que t'arriben i et tranquil·litzes un poc. Al cap d'un temps, no saps si minuts, hores... ja no controles el temps, se'n va. Però saps que tornarà, i no et creuen quan els dius que ens volen fer mal. El meu fill no està bé. He de tenir cura d'ell. Ens seiem i em diu que la tele ja va, que ja funciona. No l'entenc. "

Esclaus de les paraules

2007-05-07T22:48:00.000+02:00

Tots i totes recordem aquella sentència que diu que som "esclaus de les nostres paraules i amos dels nostres silencis". I que resulta més dificil controlar aquestos últims que no la paraula. Diem el que pensem? Quantes vegades ens callem el que voldríem dir per tal de no ofendre, per hipocresia, per temor... Les persones amb malalties mentals no tenen aquest problema, no són conscients del que diuen -moltes vegades- i viuen amb una dualitat permanent. Passar de l'alegria exarcebada a la més cruel negativitat i "alleugerides" d'aquells complexos. Ahir ma mare em regalà una frase optimista i agraïda "açò sí que és viure", i es referia a les emocions viscudes un diumenge quasi d'estiu? a la sensaciò de llibertat i envoltada de gent estimada? Sensacions que contrasten amb altres moments i dies on el temor, la depressió són paleses i et tornen al silenci.

300 anys

2007-04-25T19:48:00.000+02:00

Derrota, enyorança, història, esperança, autogovern, batalla, resistència... 300 anys!

CANT DELS MAULETS

Eixiu tots de casa que la festa bull,

feu dolços de nata i coques de brull,

polimenteu fustes i emblanquineu murs

perquè Carles d´Àustria ha jurat els Furs.

Enrameu de murta places i carrers,

abastiu de piules xavals i xiquets,

aclariu la gola amb vi i moscatell,

que no hi ha qui pare el pas dels maulets.

Vine Pilareta que et pegue un saxó,

els peixos en l´aigua i els amos al clot,

i si no l´empara el Nostre Senyor,

tallarem la cua a Felip de Borbó.

Si l´oratge es gira en mal dels maulets

vindran altres dies que bufe bon vent.

Quan més curt ens lliguen més perill tindran.

Passeu-me la bota i seguiu tocant.

Derrota

2007-04-16T11:02:00.000+02:00

Totes les derrotes són doloroses, però quan et jugues l'ascens de categoria en un partit encara dol més. Això és el que ocorregué dissabte passat a Callosa d'en Sarrià davant l'Alfàs (un poble tan "glamurós" no té pavelló cobert) en un partit que es trencà al tercer quart. Aquesta vegada la reacció no arribà perquè l'equip no aguantà la pressió i el major encert dels alacantins, superiors en el rebot i el llançament exterior. Té molt de mèrit el que s'haja arribat fins l'últim moment amb aspiracions d'ascens -davant equips que tenen jugadors que han militat en Leb o Eba i que a més cobren-, malgrat les dificultats que s'han arrossegat al llarg de la temporada: lesions, falta de continuïtat i planter curt... Queden tres partits i sols un miracle -un gran miracle- pot canviar la situació.

Pluja

2007-04-15T10:42:00.000+02:00

Malgrat el canvi climàtic, el refranyer encara reflecteix la tradició: "Per l'abril, cada gota val per mil". "No dones l'hivern per passat fins que l'abril no s'haja acabat". "Fruita que neix a l’abril val per mil". "Per l’abril,llibres i roses mil". "Abril ploraner, maig rialler."Sempre plou quan no hi ha escola". La gent es queixa del "mal orartge", quan als pobres llauradors aquest "bon oratge" és una "benedicció". El que més agrada d'aquesta pluja "amb trellat" és que pots passejar sota l'aigua, que et rellisquen les gotes per la cara, gaudir del silenci i de totes les sensacions que ens provoquen aquest espectacle de la natura. Vos deixe amb les paraules de Narcís Comadira sobre la pluja: "Plou, sí. Finalment plou. I les terres eixutes respiraran tranquil·les mentre s’amaren de plugeta fina. La pols se n’anirà dels arbres i els camins, els rius s’ompliran discretament i esperarem l’estiu sense el neguit de les restriccions. Plou. Tinc ganes de veure la pluja, de sentir-la. ".

Panous

2007-04-08T18:46:00.000+02:00

La gastronomia suecana és extensa i de qualitat, però en aquest temps de pasqua els panous són els "reis". Els d'ara -ja ho diu la gent "gran"- no són com els d'abans... ja no es té tanta cura en la seua elaboració i els resultats són evidents. La tia "Sunsión" ha preferit fer-nos "les rosquetes d'ou" que no fallen, encara que per a berenar no ha faltat el panou. I ens ha dit que quan era menuda ja es cantaven a Sueca uns versets sobre l'exigència dels "panous" i la política:

"Els panous de Pando no volen unflar,

les dones, calentes, el volen matar.

Els de Granell han eixit pitjor,
no li diuen res perquè és regidor."

L'espill

2007-04-03T23:21:00.000+02:00

Poc a poc la mare va entrant al tercer estadi de la malaltia. L'espill deixa de ser l'objecte identificador i passa a ser el reflex d'una altra persona; de vegades aterrador i d'altres còmplice. La dona de l'ascensor és l'amiga, a la qual saluda amb un somriure; "els altres" són els de la casa, els desconeguts i produeixen temor o inquietud. La pèrdua de la identitat i el reconeixement dels familiars i amics també es fa palés. Besos, més besos, sols besos. Bona nit.

Trobada

2007-04-02T19:26:00.001+02:00

El meu oncle Vicent que viu a Budapest em pregunta què és això de les Trobades. El primer que s'ha de dir és que l'acte que gaudirem ahir, a Sueca, tota la gent de la Ribera és una festa i un encontre que aplega més de 25.000 persones que volen viure amb la seua llengua. Tallers, exposicions, competicions esportives, cercavila, actuacions musicals, jornades gastronòmiques... Sobre la història de les Trobades li he recomanat l'article "Què han estat les trobades?". Però de l'acte d'ahir vull comentar-vos l'experiència personal, molt gratificant i enriquidora. Cal destacar la cercavila amb tots els col·legis de la comarca pels carrers de Sueca amb pancartes reivindicant l'ús social del valencià i el reconeixement a la tasca que fan els centres per la seua "normalització" (tots els col·legis de Sueca per primera vegada!). La participació -exitosa- dels nostres alumnes en les competicions esportives, la majoria de les quals es realitzaren al nostre centre. L'associació de pares i mares de l'institut també ha estat molt activa -no sols ahir sinó tot l'any- i ha estat un pilar fonamental de l'organització. Les exposicions dels departaments de tecnologia, física i valencià al col·legi Carrasquer han estat molt visitades per grans i xicotets i ha apropat un poc més l'escola al poble.

La unió fa la força i fins i tot "miracles". Joan Cortes, coordinador de la Trobada, expressava un sentiment i al mateix temps un "agraïment" a la gent que ha fet possible aquest esdeveniment i als "deus" que aquesta vegada han estat al nostre costat -un diumenge de rams- tot i allunyant la temuda pluja. Esperem que també s'allunyen altres temors i mals averanys que fan perillar la nostra llengua amb decisions polítiques com la del govern valencià i les emissions de TV3.

Sambori

2007-03-23T23:19:00.000+01:00

Amb el lliurament dels premis "Sambori" es pot dir que comencen els actes de la Trobada d'escoles en valencià -1 d'abril- a Sueca. L'acte ha estat molt emotiu i per a mi té múltiples lectures: és una festa de i per la llengua, lúdica, reivindicativa i que reflecteix que la gent de la comarca que estima el valencià i que vol dotar-la de "normalitat" és nombrosa. Veure xiquets i xiquetes de totes les edats amb els ulls de la innocència i la il·lusió quan recollien els seus premis no té preu. Al pati del col·legi Cervantes tots i totes hem jugat i cantat amb l'incombustible Paco Muñoz i els actors -presentadors de la cerimònia. Com sempre la lectura negativa ha d'estar amb la deixadesa de les institucions públiques valencianes i la nostra? televisió "canal bou". Haurien de seguir l'exemple de Sueca i recolzar aquestes iniciatives, tot i tenint en compte que el valencià és un patrimoni de totes i tots, i que fa 300 anys ja intentaren fer-la desaparéixer. No ho aconseguiren i tampoc ara podran.

Bloc

2007-03-13T18:58:00.000+01:00

Divendres passat es presentà la candidatura del Bloc a l'Ajuntament de Sueca. Un acte molt ben organitzat i emotiu, a la casa de la Cultura que estava de gom a gom, que comptà amb la presència d'Enric Morera, secretari general, i la intervenció dels nostres candidats/es a la ciutat de Sueca, el Perelló i el Mareny. Missatges encoratjadors i plens d'il·lusió per tal de millorar la imatge de la política a la nostra ciutat. Joan Baldoví, Baldo, cap de llista per Sueca, va fer menció de la gent que formem part d'aquest projecte que, com bé va dir, dedica el seu temps lliure als altres sense esperar res a canvi, persones honestes que col·laboren en la majoria d'associacions culturals, esportives i educatives de la nostra ciutat. Felicitats a Pepi, els Daniels i companyia pel que fa a l'organització del acte. Endavant!

Convivència

2007-03-07T23:00:00.000+01:00

Ahir es tancaren les jornades de convivència escolar, organitzades per la regidoria d'educació de l'Ajuntament de Sueca i el Cefire d'Alzira, amb una taula redona en la qual intervingueren els directors de l'IES 'Joan Fuster' i de l'Encarnació, a més de una representant de l¡APA del col·legi de Cervantes, i que fou moderat per Carles Vendrell, psicòleg de l'Ajuntament. L'acte fou amé, no hi hagué grans parlaments, sinó que es parlà des de l'experiència- amb aportacions documentades de Vicent Baggetto (president de l'Associació de Directors/es del País Valencià)- i amb intervencions curtes, tot i donant-li més agilitat al debat. Em quede amb algunes reflexions que hi aportaren: tots coincidiren i coincidim que el tema del conflicte escolar no ha augmentat en els últims anys, sinó que s'ha magnificat per part dels mitjans de comunicació, i que els centres no són una illa, formen part de la societat i que han d'estar atents a la seua evolució. La prevenció i la col·laboració de tots els estaments de la comunitat educativa són primordials per acarar el problema de la convivència als centres escolars. De les solucions que s'hi aportaren em quede amb la millora dels recursos al centre -humans i tècnics-, una major implicació dels pares en l'educació dels seus fills (col·laboració amb el professorat!) i la mediació. Joanvi Marqués acabà la seua intervenció amb un missatge d'optimisme al públic assistent -docents en la seua majoria- sobre la nostra tasca -"estem fent-ho molt bé"-, que agraïm en els temps que corren, però que no ha d'amagar els problemes que tenim a l'ensenyament públic, amb els entrebancs continus que patim: massificació, pocs recursos per tal d'atendre la diversitat, pèrdua de l'autoestima davant el poc recolzament social de la nostra tasca... "Almenys estem fent-ho i voldríem fer-ho millor", diria jo. Acabe amb la frase de Vicent Baggetto: "La meua (teua) llibertat és condició de possibilitat de la dels altres, de la meua (teua) llibertat".

Febrer i la mort

2007-02-26T18:57:00.000+01:00

El més de febrer sempre ha tingut mala "premsa" i malgrat ser el més curt del calendari el refranyer ens ho diu molt clar: "Sol matar més el febrer, que el carnisser". Les estadístiques no enganyen, i tot i el canvi climàtic els soterraments augmenten entre la gent d'edat. La meua tia "Sunsión" - fregant ja els 90 anys i el que li queda- recordava ahir una cançó de sa mare, la so "rutlla", d'abans de la guerra sobre enterraments; una època en què els capellans miraven molt la condició del mort, i acompanyat per l'acòlit al seguici funerari, no era el mateix el d'un difunt amb pocs recursos: "Avança, avança que ací són pobres i tindrem mala cobrança", que el d'un adinerat: "Recreate, recreate, que ací són rics i ens pagaran molt bé". Avui en dia tot és més "normal", el mort és quasi segrestat: tanatoris, cotxes... i la paga dels capellans ja no perilla. Però no ens confiem, el mes de març no dona treva: "Març, marçot, mata la vella vora el foc".

23-F

2007-02-23T23:29:00.000+01:00

Els mitjans de comunicació ja no es fan ressò -cal esperar als 30 anys- de l'intent de colp d'Estat dels "il·luminats" Armada, Tejero, Milans i .... Resulta curiós que la notícia destacada siga l'entrevista de Jesús Quintero a José María García, periodista esportiu aficionat a la política que no fugí del protagonisme aquell 23 de febrer de 1981, i que 26 anys després ja no troba qui l'escolte. Abandonà el que ell anomena "el imperio Prisa" i se'n passà al "lado oscuro", intentà "contraatacar" amb un nou imperi del qual fou marginat i la causa, sembla, de la suspensió -"censura" diu ell- del programa d'ahir. Tot un personatge que sempre utilitzà els seus programes esportius per dogmatitzar i crear una escola -la del periodista estrela- que no en tenia prou amb els esports i acabava parlant de política. Alguns dels seus antics "amics" directament ja se n'han passat -Luis Herreros- i els altres, als quals aconsellava i compartia el poder del nou imperi, ara són els seus enemics. Queda clar que per a García "l'elefant blanc" és Florentino Pérez.

Visita a la Universitat de València

2007-02-19T16:03:00.000+01:00

Un any més cal acompanyar els/les nostres alumnes - 2n de batxillerat i cicles- a la Universitat de València, una visita guiada que els permet un primer contacte amb el seu futur més pròxim. Els diferents itineraris que poden triar -campus de Tarongers, Burjassot, Blasco Ibàñez i Magisteri- tenen un pròleg que consisteix amb una xarrada-col·loqui a diferents sales d'actes, en les quals reben informació sobre les diferents facultats i escoles de la Universitat. Enguany he estat amb l'alumnat que estudia ciències de la salut i que es decantaran per medicina, infermeria o odontologia. Es notava que era el primer dia de la campanya "conèixer la Universitat" i hem començat amb un poc de retard, però els entrebancs s'han superat amb l'entusiasme dels guies -alumnes de les diferents facultats- que ens han acompanyat. El nostre era xinés -Yang Lee- i parlava un valencià acadèmic que m'ha semblant un símptoma de normalitat i d'integració. Com sempre, el que més desitgen "contemplar" els/les joves futurs universitaris de medicina són... els "morts" o cadàvers que permeten fer pràctiques, i que reforça o minva la voluntat de realitzar aquestos estudis. Un passeig per laboratoris, departaments, clíniques, hospital, facultats ens ha permés recordar la importància de la investigació i del sacrifici de la gent que es dedica a millorar la nostra salut.

Gràcies

2007-02-17T13:12:00.000+01:00

Ja fa vint anys que els germans Roig encapçalaren el nou destí del bàsquet a València, gràcies a ells s'ha pogut gaudir de l'esport de la cistella a la màxima divisió. Ara, després d'unes temporades erràtiques, amb discutides decisions, fitxatges, destitucions, canvis del sistema de gestió, deixen el club en mans d'un "col·laborador", Manuel Llorente, hàbil gestor del València C.F, i que esperem que li torne la imatge de club respectat a Europa. Aquesta decisió crec que arriba tard, però és encertada i evidencia el fracàs de traslladar la gestió d'una empresa -Mercadona- a l'àmbit esportiu. Són més encertats els models del Tau i Joventut -diferents, però vàlids, mentre que el primer aposta per grans fitxatges -entrenadors i jugadors-, el segon mira cap a la pedrera. Veurem quin és el model del "nou" Pamesa. Sembla que Llorente ha dit que vol jugadors que siguen referents -com al futbol- i que la gent torne a la Fonteta. Difícil ho veig en un esport on els contractes no són, ara, superiors a dos anys. Luengo, Claver... quants minuts juguen? Desitgem sort al nou president i agraïm la tasca que han fet els Roig per fer-nos viatjar per Europa i aconseguir triomfs, pocs però emotius, com la copa del rei i la copa Saporta.

14 de Febrer

2007-02-14T22:54:00.000+01:00

La jornada començava, mai saps com serà, a les 6 hores amb el primer "bon dia" de la mare. Com tots els dies cal reconvenir-la i tornar-la al llit fins una hora més prudencial. Ja no agafes el son i vas repassant mentalment el dia que t'espera fins la dutxa reparadora. El relleu arriba a les 9 hores i et dirigeixes a la teua segona casa: l'institut. Els efluvis amorosos del dia (globalització del cor) sembla que hagen afectat l'alumnat que s'intercanvien missatges "poètics" al llarg del matí. Ja tinc organitzada la visita a la Universitat de València, dilluns que ve, i veurem quines novetats tenim enguany. Els alumnes de diversitat tenen un control, amb material, de la unitat sobre les desigualtats socials i no esperes grans resultats. Pilar em comenta l'activitat d'ahir a la gravació d'Autoindefinits, tota una experiència per a l'alumnat d'imatge. Estarem atents a la pantalla. Un descans per esmorzar i comentar amb els companys el cabreig d'Eto -pur teatre. Amb Vicent preparem la reunió de la vesprada amb l'Apama i envies les sol·licituds dels companys per a les Jornades de Convivència.

A les 14 hores agafes el relleu de Rosa i, després d'un meravellós arròs caldós, cal una migdiada de 30 minuts. La mare et recorda -sí, se'n recorda!- que hui és la festa de la mare de Déu de Sales (la troballa) i l'has de portar de visita. Està emocionada, és una eixida i veurà les amigues. Agafe reforços -la tia "Sunsión"- i a l'església es retroben companyes de cant i veïnes. L'hora d'esmorzar no es perdona i a les 18'30h toca reunió amb l'Apama de l'institut. M'agrada aquest contacte mensual amb els pares i mares, poder escoltar i ser escoltat, després d'informar-los del dia a dia del centre, ens transmeten les seus preocupacions i prenc nota. La mare espera el sopar i cal estar a les 20 hores a casa. Te'n recordes que Baldo t'ha citat a les 20'30 hores a la seu del partit- la foto del cartell- i li demanes a la tia que s'hi espere. Amb quasi 90 anys em pregunta "per a què serveix la política?", qüestió massa complexa per a contestar en uns minuts, el temps que tinc per posar davant Pep, tornar Sunsión a la seua casa i agafar l'últim relleu. Amb la mare ja al llit i , després de sopar, temps per a llegir el butlletí mensual sobre l'Alzheimer, sobre el qual ja us parlaré demà, i escriure aquestes ratlles que tanquen la jornada. Bon dia o bona nit.

La justícia

2007-02-13T18:21:00.000+01:00

Què és la justícia? què és ser just? els jutges s'equivoquen? què és un jutge? En la nostra societat "democràtica" existeix la justícia? paga la pena lluitar per la justícia?

Aquestes i altres preguntes estan en la ment de tots després d'una decisió que no comprenem, política, social, esportiva... i malgrat que la justícia sol ser "lenta" encara hi ha gent que creu en ella.
Diumenge passat una "jutge" (àrbitre) impartia justícia a Alacant: Carolinas-C.B Sueca, en un encontre de bàsquet, i segons el que em comenta l'entrenador suecà, Sergi, la seua actuació no es pot considerar "justa", ja que les seues decisions, faltes, tècniques... desequilibraren un partit, el resultat del qual hagués pogut ser un altre amb un altre "jutge".

Control de l'agressivitat

2007-02-05T23:19:00.001+01:00

Des de fa mesos estic subscrit a la xarxa REDIRIS, al llistat sobre l'Alzheimer , on rep diàriament correus d'altres persones que també tenen cura de familiars amb aquesta malaltia. És molt interessant i gratificant comprovar que les teues angoixes i preocupacions són escoltades i, moltes vegades, hi trobes alguna solució, tot i ser una petita esperança, als problemes generats per la malaltia. En els casos de pacients ja en la tercera fase, la més avançada, són clars els símptomes d'agressivitat, sobretot a la persona que està més pròxima; el recurs a les medicines pot provocar altres efectes, com comenta una amiga, i pot arribar a un estat catatònic. Una altre amiga comenta el cas del seu pare, al qual el relaxava molt un "nin" de pelutxo. Com es veu, l'experiència d'altes persones ens pot ajudar, de vegades, a utilitzar mètodes menys agressius per tal d'ajudar als nostres familiars.

Un cap de setmana de bàsquet

2007-02-05T18:01:00.000+01:00

Ja feia temps que no gaudia del bàsquet com aquest cap de setmana, no és que els partits que vaig presenciar foren els més emocionats de l'any, els més igualats..., però eren importants i s'hi jugàvem molt. El dissabte comença amb una victòria treballada del Díster davant el Polinyà, un equip format amb jugadors de Sueca -la majoria- que posà difícil el triomf dels nostres i en el qual destaca Jordi, antic jugador del C.B. Sueca. L'equip, després de les lesions i amb els reforços, ha quedat un poc desequilibrat entre el joc interior -falten pivots- i el joc exterior, però aquest contratemps es veu corregit amb l'encert dels llançaments de 3 i la bona defensa -intermitent al llarg del partit- que permeten continuar mantenint la bona classificació a la segona provincial. Després hi assistirem a un partit-trampa, el que disputaren el Llinsual-Jaicu i el Quart, a la segona autonòmica valenciana, per la diferència a la classificació però per la igualtat que es veié al llarg del partit -llevat del primer quart- que es trencà gràcies a l'actitud de Fernando i l'encert de Javi Ortells en els llançaments triples, l'única manera de trencar la defensa zonal dels visitants ja que els nostres pivots no estigueren molt encertats. Aquesta victòria ha estat a la fi més important del que s'esperava, ja que el líder- l'Ontinyent- perdé i els suecans passen a compartir la primera posició, en un grup on 4 equips van a jugar-se les dues places d'ascens.

Els juniors ajornaren el seu partit per la pluja i els infantil venceren amb comoditat al Gandia "B", tot i demostrant la gran recuperació que els permet apropar-se als primers llocs de la classificació.

Només quedava presenciar l'encontre entre el Pamesa i el Múrcia, tot i esperant una millora dels valencians amb la recuperació de Milojevic. I així fou, el serbi li donà més agressivitat al joc, més penetracions i rebot. Vule també assumí més protagonisme en la direcció i el llançament exterior -sobretot els triples- ajudants per Miralles, Timinskas i un "recuperat" Chiacig. De la resta millor no parlar... Victòria a la fi del Pamesa que li permet seguir aspirant a una plaça de play-off, objectiu mínim en una temporada marcada pel fracàs de la primera volta, on la no presència a la copa d'aquesta setmana a Málaga ens ha deixat a tots prou decebuts.

Treva

2007-01-31T22:17:00.000+01:00

La malaltia de l'Alzheimer té aquestes coses, després d'unes setmanes amb desorientació, neguit, depressió... arriben altres amb la recuperació parcial d'algunes aptituds de la malalta i tu també descanses. Però no ens hem de crear falses esperances, saps que aquestos canvis no són una millora, sinó un altre estadi de l'afecció. Tornen les ganes de recuperar part de la seua vida, desig que s'enfronta amb la trista realitat, les persones i els espais s'han reduït, només queden els records, i aquestos també poc a poc s'esvaeixen.

La trobada de la Ribera a Sueca

2007-01-27T11:52:00.000+01:00

Tretze anys després torna la Trobada d'escoles en valencià a Sueca, la primera vegada fou organitzada pel Col·legi Carrasquer i ara és l'Ajuntament de la nostra ciutat la que portarà el pes de l'encontre, a més dels col·legis i institut. La presentació del cartell, el logo, el web i el programa va tenir com escenari la Muntanyeta dels Sants, ahir divendres, amb la presència dels mitjans de comunicació, la quasi totalitat de la classe política suecana i... poca presència de la societat civil que esperem que vaja afegint-se i col·laborant per tal que, com deia Joan Cortés -coordinador de la Trobada- l'ús social de la nostra llengua s'estenga a tots els sectors de la nostra ciutat -educatius, econòmics,etc.- i desitgem que els 40.000 visitants que rebrem el dia 1 d'abril se'n vagen amb una bona imatge de les suecanes i suecans.

Una mort digna

2007-01-23T23:18:00.000+01:00

Un maniàtic de les sèries televisives com jo reconeix no haver vist les 2 primeres temporades de House, però m'he enganxat a la tercera -tot i aprofitant el descans de Prison break- i al capítol d'aquesta setmana és planteja, a banda de l'ètica professional, el dret a una mort digna del pacient. House ho té clar, però quan el malalt ja és terminal. Altres metges ni s'ho plantejarien... Però caldria tenir en compte el seu patiment i respectar els seus drets. En aquest cas el malalt -un científic- havia experimentat amb nadons i els havia injectat agents radioactius. La fi justifica els mitjans? Qüestions ètiques i legals que van evolucionant com la societat.

La premsa suecana

2007-01-22T21:42:00.000+01:00

Sueca sempre ha estat una ciutat prolífica pel que fa a les publicacions de premsa local. Prova del que diem són les mostres, magnífiques pel que tenen de memòria històrica, que el bibliotecari de la nostra ciutat, J.Antoni Carrasquer, i la col·laboració de Pep Aranda, ens han regalat als dietaris apareguts a les agendes, publicades per l'Ajuntament de Sueca, dels tres darrers anys. Aquesta finalitza amb l'última publicació, la Chicharra , i s'inicia a finals del segle XIX amb "La opinión de Sueca". En aquestos més de 100 anys, moltes revistes i setmanaris han estat fidels testimonis de la nostra història; unes han tingut més "fortuna" que d'altres, i han sobreviscut a censures, noves tecnologies... Cal destacar "El Sueco" de Bernat i Baldoví (bilingüe) i "El anunciador comercial"; el cas curiós del setmanari que aparegué a la República: "Mosaico" (com a socialista) i que passà a ser "Mosaico -semanario de la Fet y de las Jons" al 1939. I a partir d'ací el tema passa a ser religiós, arrosser, fins que apareix "Sueca" (coneguda com "Sueca Times", "Sueca Morta", etc) a l'any 1971 i encara es manté hui en dia com la publicació amb més "longevitat!" gràcies al que tots sabem. Amb l'arribada de la democràcia tornen a proliferar les publicacions, sobretot de les organitzacions polítiques, municipals i de gent jove amb ganes de canviar el món (el Corcó, Sueca Viva...). El darrer intent de consolidar una publicació alternativa al "Sueca" ha estat "La Chicharra", però tots ens preguntàvem el dia de la seua aparició: Quant de temps durarà? I en això estem. Algú sap el que ha passat? O ha passat el que sempre passa als darrer anys...

Mentrestant tots i totes podem gaudir d'aquestes publicacions, en format pdf, al web de l'Ajuntament de Sueca, i poder accedir a les 1000 publicacions recollides des de 1896. Gràcies.

Sueca, ciutat sense llei?

2007-01-19T19:32:00.000+01:00

No ho dic perquè hi haja una alarma social per la desaparició de l'ovella, a la plaça de l'Ajuntament, del Betlem "municipal". No sé si a hores d'ara ja ha aparegut. Hi ha una gran preocupació en la xicalla del poble. El regidor de seguretat ciutadana es queixa de les baixes dels seus policies - quasi defineix el cas com un expedient X- i demana, sol·licita o prega que algú li done solucions. No haurem de recórrer a la "quinta" del biberó? Veurem per on es trenca la corda i si l'ovella apareix.
Sueca no és Dodge City, ciutat sense llei -la mítica pel·lícula d'Errol Flynn, però als darrers mesos sembla que alguns ciutadans pensen que les lleis estan per incomplir-les i "no passa res". Als ja habituals problemes de contaminació acústica provocats per l'incivisme d'alguns conductors, cal afegir les "festes" de cap de setmana pels carrers de Sueca; no en tenim prou amb les cavalcades, processons, exhibicions... ara "comiats de fadrins" amb el més pur estil brasiler. Com diria Fraga, "la calle es mía". I si podem estirar un poc més la corda... Convertim un garatge en una immobiliària, sense permís ni llicència d'obres. Sí, això ha passat en la meua finca. Segle XXI. Aneu en compte, qualsevol dia entrareu a l'Ajuntament i...
(L'ovella vos ho dirà...premeu!)

El porrat de Sant Antoni

2007-01-18T21:30:00.000+01:00

Molt ha canviat aquesta festa de Sant Antoni del porquet i el seu porrat. La seua ubicació -de la plaça de l'ajuntament al carrer sequial- i les seues "paradetes" l'han desvirtuada prou; hui sembla un dia de mercat més, jo ja no el reconec. Una festa molt especial la del "porquet", que a Sueca té més celebracions que els patrons locals, sembla que hi "competència" religiosa i aquesta s'allarga fins diumenge (molts "animalets" s'han de beneir). De la meua infantesa recorde les "pilotades" a les xiques, una tradició prou masclista i crec ja superada, i la cançoneta, molt popular, a les terres valencianes: "Sant Antoni del porquet, als xiquets un dineret, i a les xiques una surra, perquè vagen a costura". I el "panet" beneït que no falte!

El "cuidador" informal

2007-01-15T23:24:00.000+01:00

Sembla que això som, "cuidadors" informals, els que tenim cura dels nostres familiars més directes i que pateixen alguna malaltia física o psíquica, la qual cosa els impedeix ser autònoms. S'ha fet un estudi sobre els "cuidadors" de malalts amb demència, a nivell europeu, i la mitjana de dedicació és de 10 hores diàries, a més es considera que la informació rebuda en el moment del diagnòstic és insuficient, i es demanda major recolzament de les institucions, dels productes farmacològics i de les d'associacions d'Alzheimer. El que no s'ha preguntat en l'enquesta, pel que es veu, es com se sent la persona que passa tant de temps amb una persona "dement"... Els símptomes que pateix una persona que no vigila la seua salut són:

Pèrdua de l'apetit.
Mal de cap generalitzat.
Cansament.
Mal humor.
Manca de vida social.

Són símptomes que apareixen quan la càrrega no és compartida i no es rep una bona formació que ajude a millorar la salut tant del malalt com del seu "cuidador".

I don't like mondays

La memòria històrica

2007-01-13T13:06:00.000+01:00

Estic llegint el col·leccionable del "Levante" sobre la guerra civil al nostre país i, a banda dels fets històrics coneguts per tots, és força interessant escoltar els testimonis de la gent, sobretot dels vençuts que no han tingut mai la possibilitat de ser recordats i escoltats. Homes i dones que van ser afusellats sense un judici? just i acabaren amb moltes vides i dividiren moltes famílies. L'excepcionalitat d'aquesta guerra és precisament això, la llarga durada de la repressió que comptà amb la col·laboració de tots els estaments de la societat i permesa pels països que es deien democràtics. Que apareguen ara aqueixos testimonis no s'ha d'entrendre com un afany de revenja com diuen alguns personatges, sinó com un intent de recuperar la nostra memòria històrica i parlar dels abusos que no es pogueren denunciar mai en l'època de la dictadura. Recordem per no oblidar i perquè no es torne a repetir. Vos deixe amb una mostra del treball realitzat el curs passat pels alumnes de 4t ESO de l'IES 'Joan Fuster' de Sueca: Exposició sobre la república, la guerra civil i el franquisme.

Memòria

2007-01-10T19:31:00.000+01:00

Un dels regals estrela d'aquestos nadals ha estat un joc de memòria d'una famosa consola japonesa. L'èxit ha estat possible gràcies a una bona campanya de publicitat, amb actors i actrius coneguts que demostraven d'una manera senzilla els seus avantatges, fins i tot el meu nebot considerava encertat el seu ús per a la meua mare, la seua àvia. També fa pocs dies, un grup de científics i pensadors, entre els quals estava el famós i polifacètic Punset, feia unes previsions molt optimistes pel que fa a l'any 2007, Samuel Barondes deia que es descobriran els gens que provoquen malalties mentals, Stephen Kosslyn que la intel·ligència humana augmentarà i Geoffrey Miller que serà possible tenir una bona mort. Visca l'optimisme!

Per si de cas no s'acompleixen aquestos "auguris" uns consells per tal de preveure la demència i millorar la "memòria":

Hem de dormir de 8 a 10 hores diàries.
Utilitzar el costat no dominant del cos.
Fer alguna cosa nova, iniciatives.
Llegir més.
Tenir una mascota.
Menjar peix, espinacs i colibròquil.
Acceptar-nos a nosaltres mateixos.
Mantenir l'activitat sexual, besar conscientment.
Practicar exercicis de relaxació.
I sobretot... riure més.

Rebaixes i societat de consum

2007-01-07T16:53:00.000+01:00

Hui comencen les rebaixes i, com cada any, la gent fa cua a les portes dels grans magatzems, igual que a les portes dels estadis per la desitjada butlleta, per tal d'aconseguir l'objecte anhelat i que acomplisca allò de "bo, bonic i barat".
Encara no s'han acabat els efluvis nadalencs i el personal no en te prou, no tenim remei!. Sabem que el nostre repte de futur, el de la societat humana, consisteix a aconseguir una radical reducció del consum i dels seus impactes. Aquesta societat de consum és insostenible, i tot i que no s'entreveu una alternativa clara i global a la situació actual, és imperatiu plantejar-nos -en la cerca. Ja ens ho deia Raimon als anys 70:

Tu compres un poquet,
jo compre un poquet,
aquell una miqueta de res;
d'això en diran després:
societat de consum.

Tu treballes bastant,
jo treballe quan puc,
aquell treballa tot l'any,
i sempre es diu el mateix:
societat de consum.

Tu viatges molt poc,
jo viatge bastant,
aquell del poble no surt;
ha, ha, ha, ha:
societat de consum.

Les botigues ben plenes,
les butxaques ben buides,
les teues, les meues, les seues.
Però és hora de saber
qui és qui les té plenes.

Societat de consum

Universitaris

2007-01-02T19:19:00.000+01:00

Acabe de rebre una felicitació personalitzada de l'Associació d'Amics i Antics Alumnes de la Universitat de València, de la qual sóc membre des de fa uns quants anys. És una forma de col·laborar amb els projectes culturals i científics de la institució universitària més antiga del nostre país. Per una quota anual quasi simbòlica, reps una gran quantitat de serveis: revistes, entrades concerts, descomptes... i no perds el contacte amb el món universitari que està obert a totes les edats i formacions. Un món que va canviant i evolucionant com la societat, i que té previst per a l'any 2008 l'inici d'un canvi del pla d'estudis. Una reforma polèmica que no agrada a tothom i que, entre d'altres aspectes, incideix en l'homologació europea, crèdits, mobilitat, unificació de les llicenciatures i les diplomatures en 4 anys (llevat de medicina)... Tot depén, com sempre, del finançament i que totes les universitats puguen adequar-se i estat preparades per aquestos canvis; esperem que així siga i no es creen universitats de primera i de segona.

Any nou....

2007-01-01T11:34:00.000+01:00

Veurem si s'acompleix el refrany d'"any nou, vida nova" per aquest 2007. I la tradició no s'ha de perdre.

Serà un any per a recordar els 300 anys de desfeta a la batalla d'Almansa i tot el que va suposar per al nostre poble. Per segona vegada se celebrarà a Sueca la trobada d'escoles en valencià -l'1 d'abril- i esperem que siga la trobada de les trobades. També l'IES 'Joan Fuster' organitzarà l'Olimpíada Matemàtica, (comarcal i provincial)amb una gran participació. I esperem que el mes de maig ens porte el canvi desitjat.

Adéu 2006

2006-12-31T18:04:00.000+01:00

Ja a les acaballes del 2006 cal fer un balanç de l'any que ens deixa i en el qual intentaré ser equilibrat pel que fa als aspectes positius i els negatius, el yin i el yang. Pel que fa a la malaltia de la meua mare ens trobem ja en una fase avançada, uns dirien la segona i altres "experts" la tercera, i els símptomes de doble personalitat es fan cada vegada més evidents-el familiar més pròxim comença a ser l'enemic i el protector- i aquest contrast continu va afectant emocionalment i no hi ha solució -paciència recomanen- i et sents impotent. No vull oblidar-me de les persones que ajuden en els moment difícils -Pili i Anna- i que acaben sent com de la família; he aprés molt d'elles, de la seua experiència i del seu caràcter. Anna ens deixa, però com he dit abans ja és més que una "acompanyant", m'alegre d'haver-la coneguda i comprenc també els greus problemes pels quals està passant. L'any 2007 també ens deixa un grapat de bones sensacions com són la inauguració de l'IES 'Joan Fuster', ja era hora!, que és com una segona casa per a mi, i alguns diuen que la primera... Amb les noves instal·lacions s'obrin noves possibilitats i una major qualitat dels serveis. I l'altra que destacaria és la consolidació del nostre Club Bàsquet Sueca, que amb l'entusiasme d'un equip humà encapçalat per Paco Ortells és capaç de superar tots els entrebancs que hem patit al llarg d'aquest any, i aconseguir més equips, patrocinadors, promoció del bàsquet..).
Per desgràcia aquest any també ens deixa més violència contra les dones, més corrupció urbanística, més consumisme, més...
I acabem amb l'"aparició" de la princesa Anastàsia de Jordània, que en una altra vida fou "companya" nostra a la segona casa. No sé amb qui em quedaria...
Del 2007 ja en parlarem demà.

Innocents?

2006-12-28T21:52:00.000+01:00

Cada vegada són menys els mitjans audiovisuals els que ens regalen el 28 de desembre, data assenyalada al calendari, amb les típiques innocentades que pretenen provocar-nos algun somriure. Només segueixen la tradició alguns periòdics esportius, televisions nostàlgiques i els típics graciosos. Ara bé, repassant la premsa del dia he pogut trobar aquest titular, al diari "Levante":
"El alcalde de Albaida quita de una foto de los Reyes a la ministra Salgado para poner a Camps La imagen trucada aparece en la carátula de un DVD municipal de la visita de los monarcas".
Com diria Milan Kundera: Els homes volen ser amos del futur solament per a poder canviar el passat. Lluiten per entrar al laboratori en el qual es retoquen les fotografies i es reescriuen les biografies i la història.

La música

2006-12-25T17:18:00.000+01:00

Sempre he pensat que la música (podeu escoltar una cançó de Dido mentre llegiu) ens acompanya en tots els moments de la vida -alguns pares fins i tot ja ens estimulen abans de nàixer- i cadascú tenim una banda sonora que anem creant i emmagatzemant. Hi ha experts que diuen que té efectes terapèutics i beneficiosos en algunes malalties com la de ma mare -l'alzheimer-. Pel que he observat en aquestos darrers quatre anys -després d'actuar a la coral "L'orfeó suecà" vint anys- la música sí que és important en els seus records, que van minvant, en els seus somnis i en la seua il·lusió. Proveu-ho.

La mar

2006-12-06T20:01:00.000+01:00

En dies com hui m'agrada contemplar la mar i restar en silenci davant la seua immensitat. Sols la remor de l'aigua de la mar i llegir els poetes com Maragall:
"El vent se desferma
i tot el mar canta.
Mar brava, mar verda,
mar escumejanta!"
L'onada s'adreça,
venint s'ageganta,
avença i s'acosta
callada que espanta.
L'escuma enlluerna,
el sol l'abrillanta,
l'onada l'esberla
i cau ressonanta.
Mar brava, mar verda,
mar escumejanta!"

Imatges partit

2006-12-06T12:22:00.001+01:00

Crònica d'un viatge -3a part i última-

2006-12-05T21:38:00.000+01:00

Ja és un costum, i un mal costum, el que l'entrenador del primer equip del C.B.Sueca, Sergi, haja de fer malabarismes per tal de confeccionar un equip amb garanties, i això que hi ha dotze fitxes. El passat dissabte encara s'agreujà més el tema amb les absències dels dos bases i la baixa d'última hora del Bola (segon equip). I com diu Katsikaris, entrenador del Pamesa, els partits els guanyen els bases... La llàstima és que l'encontre s'haguera pogut guanyar si no s'hagueren fallat molts passes, llançaments lliures i sobretot les pèrdues de balons. Bona actitud defensiva, malgrat algunes segones opcions dels locals i els llançaments de 3. En atac estàtic, el que ja s'ha comentat abans, la falta d'un director en pista -Josep i Gregori apuntaren voluntat en una posició que no és la seua- no permetia una fluïdesa necessària per al joc interior i es fallava en el balanç defensiu. Dels àrbitres millor no parlar ja que permeteren el joc brut de l'equip alacantí. Els pocs aficionats suecans es deixaren notar al pavelló del Torrevella i van vore com Vaidas tingué a l'últim segon la possibilat, amb un llançament de 3, aconseguir una victòria que hagués estat justa. I com deia el meu avi: "Anda el año que viene".

Crònica d'un viatge -2a part-

2006-12-04T20:21:00.000+01:00

I què féiem nosaltres en aquell "paradís" natural? La integració per a uns enviats "del mal" fou difícil als primers mesos i haguérem de patir el menyspreu de la gent. Recorde un personatge funest, professor de castellà, que era partidari del valencià "voluntari", com una "maria" i que un dialecte no havia d'ensenyar-se a les escoles. Quina figura! Va ser un any d'aprenentatge, d'intercanvi d'experiències, si voleu un poc de "missioner" i marxa?. Érem joves i no ens havien d'amargar l'existència. Encara recorde les nits a les platges de "los locos"... Això va ser al principi. Després ens adonàrem que la resta tenia les oposicions guanyades i que havíem de pensar en el nostre futur: colze a colze. L'any passà ràpid i al mes de juny concentració a Les Palmeres per aprovar les oposicions a Castelló un mes, quina calor!, de juliol de 1986.
Mentre recordava aquells moments Paco Ortells i la resta de l'expedició comentàvem que ja era hora de dinar. I així va ser, parada i fonda a un hotel (sí, que es note que hi ha "poderio"... era bufet lliure...) de Santa Pola. Ben dinats i amb temps de fer la digestió arribem a Torrevella i .... em costà recordar aquell paisatge que setmanalment obria i tancava la nostra estada a la ciutat dels xalets. Formigó i més formigó en una ciutat que ja no és la que vaig conéixer, i fins i tot havia desaparegut l'institut... L'espai ara l'ocupava un centre de discapacitats i d'educació d'adults. Això sí, a menys de 20 metres unes magnífiques instal·lacions esportives que ens meravellaren a tots. I del partit què? Demà més.

Crònica d'un viatge -1a part-

2006-12-03T22:27:00.000+01:00

No anava a ser un desplaçament qualsevol el d'ahir, dissabte dia 2 de desembre, i no perquè ens jugàvem el primer lloc de segona autonòmica a Torrevella. Havia de ser un recorregut en el temps i com anàvem amb autobús, podrien tornar els records del primer viatge i el curs escolar a la ciutat de les havaneres. El setembre de 1985 la patronal -la Conselleria d'Educació- em contractava per primera vegada per tal d'impartir l'ensenyament de valencià; les opcions no eren moltes i vàrem decidir (érem tres companys que estàvem preparant les oposicions, Paco de Benicarló i Enric de Quartell) triar les places de Torrevella i d'Almoradí. Jo em quedí amb la plaça de l'institut de BUP del poble de pescadors. La il·lusió de treballar i poder fer realitat una vocació de molt anys d'estudi es veié molt prompte qüestionada només arribar al centre. La incorporació no va ser des de l'inici de curs, sinó que arribàrem unes setmanes després i el que em vaig trobar -una pancarta a l'entrada de l'institut- ho diu tot: "NO QUEREMOS PROFESORES DE VALENCIANO.... QUEREMOS UN PROFESOR DE EDUCACIÓN FÍSICA". Eren anys difícils i el valencià el veien com una imposició a les zones castellanoparlants del nostre país. Les protestes d'alumnes, de pares, de "companys" d'institut i sobretot la por dels polítics feren que la nostra llengua passara a ser "voluntària" abans d'acabar l'any.
Torrevella era coneguda en aquella època pel concurs de l'"un,dos, tres" i els seus xalets; un poble que començava a créixer i que estava més a prop de Múrcia -no sols geogràficament- que de la resta del territori valencià. I què féiem nosaltres en aquell "paradís" natural? Ho deixem per a demà.

La televisió prompte canviarà...

2006-11-14T19:22:00.000+01:00

L'altre dia estava llegint els articles del país sobre els cinquanta anys de la televisió a l'Estat espanyol. És curiós comprovar que els records dels articulistes (El Gran Wyoming, José Corbacho i Pablo Carbonell) són també els meus records -els meus alumnes de diversitat se sorprenien que encara em recordara de la cançó dels "chiripitifláuticos", a més del nom dels seus personatges. És que no hi havia altra cadena en aquella època! (llevat de la 2). I en aquestos cinquanta anys què? Molta evolució tecnològica i oferta, però sembla que estem igual: programacions paregudes i cada vegada la gent s'allunya més de l'aparell. La publicitat, la falta de seriositat en la programació, la tele-fem... Acabem emigrant a internet (no sacralitzem!) on podem triar i fer la nostra pròpia programació. I dins del ventall de possibilitats tenim les sèries de televisió. No t'has d'esperar un o dos anys- si són estrangeres- al doblatge o no has d'estat pendent dels canvis de programació i d'altres sorpreses. Darrerament estic seguint dues sèries que, confesse, m'estan enganxant: Prison brek i Lost. Vull destacar la primera -ja van per la segona temporada- per la gran qualitat dels seus guions i la gran actuació dels/de les seus/seues actors/actrius; no són els/les star systems de Hollywood, són grans professionals que tenen cabuda en aquestes sèries que triomfen per això i no per altres qüestions. Ja em direu!

La malaltia silenciosa

2006-11-09T18:03:00.000+01:00

Prompte farà quatre anys que diagnosticaren la meua mare d'aqueixa terrible malaltia- com totes les malalties- anomenada Alzheimer. A partir d'aquell moment la teua vida canvia, i no cal dir la de la malalta; la neuròloga et diu que qui va a tenir cura d'ella i et dóna una mena de consells i orientacions sobre la malaltia i el seu procés. Poc a poc passes a ser els seus ulls, les seus cames i més avant la seua ment; has de pensar per ella, t'has d'organitzar al voltant d'ella i avançar-te al que ha de venir. Cerques informació, parles amb altres familiars que ja han passat o estan passant pel mateix i et deprimeixes. Però et mentalitzes i reacciones. Organització (és una de les meues paraules favorites), més informació i recolzament. Tu no podràs amb tot! I la malalta? Vida social, vida social, mentre puga! Intentes contactar amb alguna organització o associació de familiars, però ja no existeix a Sueca. El projecte de crear-ne una nova té més d'un entrebanc i va molt lentament. Algun curset organitzat per l'Ajuntament i la Conselleria de Sanitat, i poca cosa més. I centres de dia o especialitzats a Sueca? Cap i busca't la vida. Has tingut sort, ta mare rep un medicament que en les primers fases dóna uns resultats satisfactoris i no té l'agressivitat d'altres. I segueixes la seua evolució dia a dia i al seu costat. Sempre amb un somriure i un bes. Un altre dia us parlaré dels recursos amb què hi podem comptar.

A mena de presentació

2006-11-08T17:25:00.000+01:00

A mena de presentació d'aquest nou blog que, com el seu autor, serà un poc caòtic però una mica organitzat, no sistemàtic, i amb uns temes que aniran al voltant de les aficions i preocupacions d'un suecà de Sueca. Poden semblar, i de fet ho són, variats i poc relacionats, els temes que tractaré: l'ensenyament (deformació professional), el bàsquet (una passió), l'alzheimer (familiar de malalta), la política (un compromís), la lectura (un plaer) i les bones "séries de tv" (un descobriment), i altres que aniran sorgint. El de la foto és un altre suecà, un avantpassat meu, que li deien "l'americanet". Algun dia us contaré la seua història.